Si hi ha una Setmana Santa tradicional i amb gust de “temps vell” a les comarques valencianes del Túria, és sens dubte, la Setmana Santa de Castielfabib. Es tracta d'uns dies on el municipi s'acosta a la tradició i el folklore dels seus avantpassats, amb uns costums únics i excepcionals.
La singularitat d'aquesta Pasqua és sens dubte la barreja d'actes pagans i religiosos en total sintonia, i malgrat no tenir-ne prou documentat l'origen.
Tallar els pollancres, plantar-los a la Plaça, el cant de l'Aurora, l'elaboració dels arcs, les cortesies del Diumenge de Resurrecció, els Majorals i Majoraleses són aspectes fonamentals de la festa; però una de les senyes d'identitat és el bandeig de campanes i sobretot el volteig humà que es fa diumenge al matí.
- Diumenge de Rams: El Diumenge de Rams constitueix l'inici de la Setmana Santa. És aquest dia on s'anuncien durant la missa els noms dels Majorals i Majoraleses, que seran els joves encarregats de guiar totes les activitats els propers dies.
- Dijous Sant: Dijous és l'avantsala dels dies centrals de la festa, aquí comencen els preparatius per part dels Majorals, Majoraleses, familiars i veïns de manera que tot estigui llest per a la celebració de la Pasqua castellera.
- Divendres Sant: És el dia que es tallen els pollancres a la ribera de l'Ebron i es pugen a la Plaça de la Vila a les espatlles dels mossos i del lloc, per ser “plantats” l'endemà. Un cop a destí es comencen a pelar els troncs de pollancre per al dia següent.
Un cop arribada la nit se celebra l'Enterrament, moment en el qual la imatge jacent de Jesucrist i la Verge dels Dolors són portades a coll de Majorals, acompanyats per les Majoraleses.
Originàriament, els arbres eren dos pins que els majorals, amb el suport de familiars i veïns, tallaven i portaven arrossegats per cavalleries des de la muntanya fins a la Plaça de la Vila.
Aquesta tradició s'associa a un ritu precristià relacionat amb la fertilitat on hi havia la benvinguda a la primavera, en aquest cas reconvertida en un acte més de la Setmana Santa.
- Dissabte Sant: Durant el matí s'acaben de pelar els pollancres, es pinten, si és el cas, i es fan els forats on posteriorment es plantaran. L'últim pas serà col·locar les puntes de camps troncs una copa de pi, també anomenades “cocotes” emulant l'origen de la tradició.
A la tarda, es procedix a “plantar” els dos pollancres amb l'ajuda de tota la població, veïns i visitants, amb gran tensió i atenció per part de tots. És al final de tot quan algun jove s'enfila per deslligar les cordes emprades per aixecar el chopò.
De forma paral·lela, durant el dia es confeccionen tres arcs elaborats amb sargantillo i recoberts amb branques de savina. El més gran es col·loca entre els dos pollancres ja plantats, coronat amb una creu de taronges o savina. Els altres dos arcs se situen a les portes de les cases de les Majoraleses.
A les 00.00h de la nit, un cop ressuscita Jesucrist segons la tradició, comença la música que amenitzarà la vetllada
Expliquen que antigament, aquests troncs es pintaven de calç en forma d'espiral alternant el color blanc amb blau, verd o vermell i es penjaven obsequis com a recompensa a aquells que pujaven a recollir-los i al pas deslligaven les cordes. Aquesta tradició ha estat recuperada recentment.
- Diumenge de Resurrecció: A les 5h de la matinada, comença el “Cant de l'Aurora” per les cases de Majorales i Mayoralesas. La rondalla formada per veïns i visitants de la vila és obsequiada amb pastes, dolços i licors.
A les 8h del matí té lloc “La Trobada”, on la Verge Maria es troba amb el seu fill Jesucrist sota l'arc de sargatillo i els pollancres “plantats” el dia anterior a la Plaça de la Vila. Les imatges són portades pels Majorals acompanyats per les Majoraleses, i prèviament a l'accés de la Mare de Déu a la Plaça, es fan unes reverències amb un guió, les Cortesies. Acompanyen a la Mare de Déu les “floreres” nenes que van tirant flors al seu pas. En acabar La Trobada es canta la cançó “Oh que demà de pasqua”.
Acompanyant la processó, es realitza el bandeig de campanes, amb el singular volteig humà. En ell, els mossos del poble s'aferren al jou de la campana Guillermina de l'Església Nostra Senyora dels Àngels per ser voltejats amb ella.
Després de la missa s'ofereixen xocolata amb pastes per a tothom que ho desitgi.
Les Majoraleses van vestides amb el vestit tradicional format per una saya i cosset negre, peineta, mantellina negra i un mantó. Els Majoralesos porten vestit, si bé abans portaven la vestimenta tradicional de la comarca, una part de la tradició que està en procés d'investigació per ser recuperada.
